Emili Pujol (La Granadella, 1886 – Barcelona, 1980)
Emili Pujol i Villarrubí (La Granadella, 7 d'abril de 1886 – Barcelona, 15 de novembre de 1980) fou un instrumentista de guitarra i viola de mà, musicòleg, pedagog i compositor català.
A curta edat començà a manifestar les seves habilitats per a la música i especialment la seva predilecció per la guitarra. Al 1894 es traslladà a Barcelona i a l'any següent ingressà a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Amadeu Badia i bandúrria amb Miguel de Ramos, alhora que cursava estudis de llengua i literatura francesa. Poc abans de fer els dotze anys anà, juntament amb els 28 intèrprets que componien l'Estudiantina Universitària, a París. Actuà davant del president de la República Francesa, Félix Faure, que es manifestà impressionat per l'habilitat mostrada pel jove músic en el que constituïa el seu primer concert solista a l'estranger.
Al 1900 va rebre les primeres classes de guitarra i harmonia de Francesc Tàrrega de qui, amb el temps, fou deixeble predilecte i gran representant de la seva escola. La mort del mestre al 1909 sorprengué a Pujol a l'última etapa de la seva formació artística submergint-lo en una profunda tristesa. La seva admiració quedà evidenciada en el seu llibre Tàrrega (1960).
Pujol amplià posteriorment la seva formació a Madrid amb Agustín Campos i a Barcelona amb Vicenç Maria Gibert. Al 1907 oferí el seu primer concert en el Círculo Tradicionalista de Lleida amb gran èxit. D'aquesta època data també l'amistat amb el també guitarrista Miquel Llobet.
Com a deixeble de Tàrrega va donar gran número de recitals a Europa i a Amèrica. Colaborador de l'Institut Espanyol de Musicologia des de 1944, va ser nomenat professor del Conservatori de Barcelona al 1945 i també instruí a Lisboa.
Gran col·leccionista de guitarres, en destaquen pel seu valor històric: la guitarra Torres (1863), la guitarra Garcia (1903), la guitarra Barroca (1806) i la guitarra de dotze cordes, construïda per Ignasi Fleta l'any 1957 (MDMB 1450).
Emili Pujol ha estat un dels més notables intèrprets de la guitarra d'aquest segle i un dels seus millors historiadors.