La Baronia

Durant l'edat mitjana, la vila de la Granadella va ser cap d’una extensa i important baronia.

Malgrat que no es coneixen les cartes de repoblació, els arxius capitular i municipal de Lleida ens donen força dades del llinatge dels Cervera, dels Mascarell de Sanaüja, dels Ramon de Ramon i dels Moliners com a repobladors del territori, encara que la repoblació efectiva li correspon a Pere Moliner i al seu fill, senyors d’aquestes terres ja en temps d’Alfons I.

En les dues generacions dels Moliner fins als primers anys del regnat de Jaume I, es repoblaren també Torrebesses (possessió que no havia de persistir gaire dins la baronia), Bovera i Granyena i es creà Bellaguarda, que formaren una extensa senyoria amb més de 150 km2. i amb una població relativament important.

En el fogatjament de 1365-70, Torrebesses tenia 40 focs, Granyena 30,, Bovera 28, Bellaguarda 15 i la Granadella 153 focs, xifra que no tenia comparació amb cap altra de la comarca (les Borges en tenia 32).

La família Moliner va ser ama i senyora de la baronia fins ben entrat el segle XVI. A partir d’aleshores els llinatges s’anaren succeint per enllaços matrimonials: Anna (o Magdalena) Moliner amb Joan de Queralt i de Ribes, d’una noble família segarrenca (1587). Elisabet de Queralt amb Feliu d’Àger, senyor de Claramunt i Alta-riba (1673), i els Queral –Ager enllaçaren amb els Kessel – Maranyosa (1717) i per casament de Maria Antònia de Kessel amb Ignasi de Gomar (1772) la baronia passà a aquesta darrera família. Els Gomar, extingides les senyories, conservaren els títols nobiliaris.

(Per més informació, podeu consultar el llibre de "Història de La Granadella" de J. Lladanosa i Pujol i J. Solé i Sagarra).