El Desclavament i l'Encontre de la Granadella, declarats d'interès nacional

El poble de la Granadella ha conegut la noticia pel pregó municipal i ja es prepara per a celebrar-ho amb una major solemnitat. La parròquia ha organitzat diverses activitats per donar relleu a aquest reconeixement, com una exposició commemorativa i un acte oficial que tindrà lloc la tarda del Divendres Sant, on es rebrà oficialment el títol de mans del director general de Cultura Popular de la Generalitat, Lluis Puig.

Únic a Catalunya

El Desclavament i l'Encontre són els actes més emblemàtics de la Setmana Santa a la Granadella, dos elements festius molt arrelats i participatius. El Desclavament, a més, és un ritual únic, del qual un document de l'any 1787, dipositat a l'Arxiu del Bisbat de Lleida, n'acredita l'antiguitat. Cap dels actes religiosos d'aquests dies és com la celebració del Divendres Sant a la Granadella. A les 10 de la nit, l'església de Santa Maria de Gràcia s'omple de gom a gom per assistir al Desclavament de la Creu, una cerimònia ancestral, espectacular i única a Catalunya. En aquella hora s'obren les portes del temple i, a pas solemne, entren els Armats. Els esperen els feligresos, en silenci i a les fosques. El ressò dels tambors i el repic de les llances a terra dins el recinte és impactant. Quan arriben davant la creu, s'hi afegeix el so de la corneta i un petit cor d'homes canta el Miserere, en llatí. Després d'uns tocs de martell del capellà a la creu, s'inicia el Desclavament.

Braços articulats

Un dels elements singulars de la Granadella és que la figura de Crist tingui els braços articulats, de manera que al treure els claus de les mans de Jesús, l'efecte del davallament és més real, humanitzat. A diferència d'altres indrets, en què es treu tota l'estructura junta per fer la processó, aquí es despenja la figura humana, se li posa el sudari i s'introdueix en un sepulcre de vidre, amb el qual es fa la processó del Silenci pels carrers del poble. 

L'Encontre

A part del Desclavament, la Granadella conserva una altra tradició de Setmana Santa: la processó de l'Encontre de Diumenge de Resurrecció, que és única a la província (se'n fa una a Bossòst, però amb trets diferents i recuperada recentment). Simbolitza el retrobament de Jesús amb la seua mare, Maria. Després de la missa, les imatges de la Custòdia i de la Soledat, aquesta abillada amb túnica i mantó blanc de Pasqua, surten de l'església i inicien recorreguts diferents cada una, per acabar-se trobant de nou en un ritual senzill d'adoració de la mare al seu fill ressuscitat. Acompanyats de centenars de fidels, tornen junts al temple. 
 

Una petició que s'inicia fa dos anys

El juliol de 2015, el Consell Parroquial local va demanar a la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat que s'inclogués el conjunt del Desclavament i l'Encontre a l'inventari del patrimoni festiu de Catalunya, cosa que es va fer. A més, el qui havia estat director dels serveis territorials de Governació a Lleida, Jordi Curcó, va proposar que s'iniciés la sol·licitud perquè els actes fossin catalogats també com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional, al mateix nivell que la Dansa de la Mort de Verges, la Processó de les Tres Gràcies a Reus, la del Sant Enterrament a Tarragona o els Via Crucis de Sant Hilari de Sacalm i la Selva del Camp. La tramitació, però, va estar temps aturada, fins ara.

Noticia: SomGarrigues

Imatges: Xavier Minguella - SomGarrigues